TRANSGRANCANÀRIA 2011


5 MARÇ 2011

El corredor de muntanya de l’Espluga de Francolí, realitza amb èxit la Transgrancanària en la seva edició 2011.

La dura prova consistia en recórrer un itinerari de 123 quilòmetres travessant de Sud a Nord la illa de Gran Canària.
 
Aquesta es realitzava en modalitat d’autosuficiència, característica que la fa encara més dura ja que obliga als corredors a portar tot el material necessari a sobre durant tot el recorregut.

El mínim necessari era menjar suficient per tota la cursa, almenys dos litres d’aigua, roba d’abric, llanterna frontal i manta tèrmica, la qual cosa augmentava el pes a carregar.

Igualment, la organització va disposar de diversos avituallaments i zones de descans, on els corredors podien aturar-se a reposar de líquid i aliment, així com prendre un caldo calent o un cafè.
             
(els membres de l'expedició tarragonina)

L’ inici de la cursa va tenir lloc la matinada del divendres 4 de març, a les 00:00hores des de l’anomenada “Playa del Inglés”, a l’extrem sud de la illa, on 280 corredors començaven el llarg viatge.  A partir d’ allí platja, camins, senders,…superant fins a 8500 metres de desnivell acumulat per arribar a la “Playa de las Canteras”, situada al nord.

La part més dura va ser durant la nit, on la lluita contra la son va ser la principal dificultat, però per endurir-ho encara més, la pluja va fer acte de presència durant les llargues hores de foscor. La sensació tèrmica era de molt fred, i gran part dels abandonaments es produïen durant aquest tram que permetia arribar al quilòmetre 40.
              
(el perfil de la cursa)

Durant el recorregut es van passar diversos punts d’interès com la mateixa “Playa del Inglés”, on ja es va començar amb les sabatilles plenes de sorra i els peus iniciant el patiment que no acabaria fins a moltes hores més tard. Des d’allí cap a Maspalomas, preses de Ayagaures, Gambuesa (km 32), de las Niñas (km63), Cruz de Tejeda (km 87), Teror (km99), per desembocar de la muntanya al barranc de Tenoya (km112), extremadament dificultós, amb tanta fatiga acumulada.
            
(vistes al Roque Nublo)

Cal dir que l’ interior de la illa gaudeix d’una esplèndida zona muntanyosa, amb extensos boscos, embassaments, i diversos pics que superen el miler de metres. Destacar l’ascensió al Roque Nublo al centre de la illa (km73), i al Pico de las Nieves de 1940m. (km 79).

Finalment, i després de 20hores  55 minuts, el Jordi va arribar a la meta, adolorit però feliç d’haver pogut finalitzar aquest primer repte de la temporada amb èxit.