CURSA DEL LLOP 2011

9 i 10 de Juliol

PÀMIES ACONSEGUEIX COMPLETAR LA CURSA DEL LLOP PUJANT AL SEGON GRAÓ DEL PODI

El passat cap de setmana 9 i 10 de Juliol es va celebrar a Tortosa la XIX edició de la Cursa del Llop, una de les curses més emblemàtiques i dures a les Terres de l’Ebre.

Aquesta particular cursa està formada per un total de 6 etapes a realitzar en dos intensos dies d’activitat, tot recorrent els Ports de Tortosa-Besèit en bicicleta i a peu, així com recorrent trams de mar prop del delta de l’Ebre, i fins i tot remuntant el mateix riu fins a Tortosa. Per a què us feu una idea les etapes van ser:

DISSABTE

1. 180 kms de bicicleta de carretera.

2. 32 kms de cursa de muntanya.

3. 16 kms de kaiak de mar.

DIUMENGE

1. 24 kms de kaiak de riu.

2. 21 kms de cursa d’asfalt.

3. 110 kms de bicicleta de muntanya.

Cada etapa es podia fer per separat, o fer-les totes, optant al prestigiós Trofeu del Llop. Aquesta última va ser la modalitat que havia triat per a l’ocasió.

La prova està categoritzada de les més dures d’Europa, ja que per finalitzar-la en la seva totalitat, cal tenir domini de les diferents modalitats esportives i un gran esperit de sacrifici.

La meva participació en l’any anterior, on vàrem aconseguir la 3era posició per equips, només em va permetre gaudir de les proves de cursa a peu.

Va ser llavors, quan un gran atleta i millor amic, l’Albert Roca, que havia aconseguit finalitzar-la al complert em va deixar tenir a les meves mans, aquest particular trofeu:

La reproducció d’una pàtera d’argent, amb un cap de Llop al seu interior, trobada al poblat ibèric de Castellet de Banyoles, a Tivissa. Fabricada pels íbers ilercavons, i símbol de la cultura mediterrània, adoptant el llop pel seu instint de supervivència.

Actualment es troba al Museu Arqueològic de Catalunya, a Barcelona.

És per això que el nom de la cursa fa referència plenament a aquesta cultura que temps enrere ja va haver d’afrontar dures proeses per sobreviure.

Llavors em va despertar la motivació, i amb l’ajuda d’un altre bon amic, el Ramon Barceló, vam acabar de decidir-nos a prendre part en la edició 2011.

La primera etapa ja ens va fer matinar, perquè el dissabte seria prou llarg i calia aprofitar les hores on la calor encara no feia acte de presència.

Una etapa rere l’altra vaig anar afrontant, i passant les hores amb la concentració posada en hidratar-me bé i anar menjant de forma regular, no volia buidar del tot les reserves i haver-ho de pagar després, ja que els controls de tall eren prou exigents.

Un dels requisits per realitzar tota l’aventura és prendre part a totes les sortides a l’hora establerta per la organització, així que entre prova i prova, poc temps quedava per respirar una mica, menjar, canviar-se de roba, preparar el material i “santornem’hi!!”.
L’objectiu era acabar. Així que regulant l’esforç i amb l’ajuda de la resta de participants de les diferents curses, els quals en veure el distintiu al nostre dorsal, feien mans i mànigues per oferir-nos l’ajuda que calgués, vaig mantenir la serenitat necessària per anar superant les difícils situacions que anaven sorgint.

Agrair-los a tots ells el suport que em van donar, i els milers d’ànims que vaig rebre durant tot el cap de setmana d’un poble abocat plenament al desenvolupament de la cursa.
Finalment, em van caldre 24 hores i 28 minuts, sumant els temps de totes les etapes, per arribar a la meta emocionadíssim. Doncs ja era un “LLOP”.

Dels 7 aspirants al Trofeu, només tres vam acabar dins el temps:

1er. Albert Roca

2n. Jordi Pàmies

3er. Oriol Pellissa

La part negativa va ser per a l’Albert Pitart, l’únic ebrenc que la disputava, ja que va aconseguir finalitzar-la però fora de temps. Una llàstima, però amb tan sols 21 anys augura un futur pleníssim d’èxits. Enhorabona també per l’Albert.
L’amic Ramon va haver d’abandonar el seu repte el dissabte per no poder prendre a temps la sortida de la 3era etapa, acusant un important cansament i una caiguda amb la bicicleta. Però amb ànims de tornar-ho ha intentar en la propera edició, on li oferiré tot el suport per poder-ho aconseguir.

He de mencionar especialment tota l’ajuda que vaig rebre per part de la meva dona i filla, l’Anna i la Laia, així com de la Mònica, la Susanna i el Mario, que van fer les tasques de seguiment i avituallament extra, aportant tota la seva energia i ànims per a que pogués completar el meu repte.

A tota la gent de les Terres de l’Ebre, que no puc anomenar perquè la llista seria massa llarga. Us ho agraeixo de tot cor perquè és la segona terra de Catalunya on em sento més estimat, amb el permís de la meva Espluga natal.

AU POS...VA PER VATROS!!!


 

6 comentaris:

  1. Va ser fantàstic poder formar part d'aquesta aventura. Una abraçada. El plaer ha sigut nostre. Un bessito. Monix

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats Crack! Que....quina sensació eee això de que el llop et deixi passar per Caro i et digue "ja pots baixar i disfrutar que aquest cop te m'has escapat i et mereixes la platera"
    Moltes felicitats es un gran èxit.

    ResponSuprimeix
  3. M'ho has explicat personalment, però llegit i amb les fotos encara és més èpic i bonic. Felicitats!!

    ResponSuprimeix
  4. Oriol Pellisa14 de juliol, 2011

    Amb els dies me n'adono de la cafrada que em fet!!!

    Per davant de tot em quedo amb la magnifica sensació d'haver conegut esperits i caracters familiars.

    Ha estat un plaer haver-te conegut a Ilercavonia.
    Ens veure'm en altres territoris!

    ResponSuprimeix
  5. Esteu carinyosament malalts!!! jeje
    Felicitats màquines en especial a valtres Jordi i Oriol.

    ResponSuprimeix
  6. !!Atopee!! GAS !! segueix axii campió!!!!

    ResponSuprimeix