3a EDICIÓ UT LES FONTS. 2013

Després de no donar senyals de vida des de la temporada passada i amb un hivern força intens amb el naixement de la meva segona filla, l'Elna. Doncs us puc assegurar que més que entrenar he estat força entretingut. Però quan un ho porta a la sang, no pot abandonar aquells principis que guien el seu camí.

Com a seguidor incondicional de la Ultra de les Fonts des de la primera edició, ja sigui per l'encant del territori o per la seva gent,  o crec que les dues coses...no podia deixar-me perdre una nova oportunitat de gaudir d'una competició al costat de casa amb un caràcter molt especial.

La distància, el terreny feréstec, les tres etapes, poc descans i magnífiques acollides per part de la organització durant la cursa i a l'arribada fan que per a mi s'hagi convertit en imprescindible.

De moment ja tinc una col·lecció força complerta de "fontetes" que per a mi tenen un gran valor sentimental, ja que en veure-les em fan sentir i recordar grans moments, intensos, personals. Moments de cansament, de calor, de fred, de revifada després d'una situació crítica...

Doncs aquesta nova edició no ens va deixar indiferents als molts corredors vinguts d'arreu per gaudir d'aquest territori del sud de Tarragona.
Durant la setmana anterior de ben segur que molts vam ser els que anàvem seguint l'evolució de les previsions de la meteo. I és que donaven "aigua" pel dissabte. Just quan s'havia de disputar l'etapa més llarga. Només de pensar de córrer tot el dia xop...uf!

Doncs finalment el temps va respectar-nos, i tan sols va plovisquejar lleugerament durant la primera hora de la nit de divendres, mentre corríem "la Nocturneta", la primera etapa, de 23 kms i un poc desnivell que ens feia tenir massa bones sensacions i córrer massa ràpid.
El dissabte, i amb poques hores de descans, es donava puntualment a les 6 del matí el tret de sortida del "Trail de les Fonts", amb uns impressionants 70 kms i 4000 metres de desnivell positiu acumulat! El dia va aguantar amb un bon solet, i només a primera hora de la tarda, els núvols ens van refrescar amb una pluja que va durar poc. El just per poder aguantar sense parar a posar-se la jaqueta.
Un cop superada la prova més dura, tan sols quedava aguantar el diumenge, amb la "Cursa de les Fonts", amb 27 kms i 1700 metres de desnivell positiu. Més terreny feréstec i bons descensos per senderes que ens recordaven el mal que ens feien tots els músculs.

Entrada a Xerta, enfilada del "maleït" carrer més llarg del poble, i gran somriure en girar a la dreta i tornar a veure per últim cop en cursa el Casal Xertolí.
Salutacions al director de cursa, el Karim, gran corredor i millor persona, que ens esperava per donar-nos l'enhorabona a tots els que anàvem arribant.

El de menys, la classificació, tot i que havia millorat dues posicions respecte a l'any anterior, i havia rebaixat temps en cadascuna de les etapes. Per mi el més important, la satisfacció d'haver sabut gestionar el meu cos i ment durant tot el cap de setmana per superar altre cop el "Repte de les Fonts".

Agraïment a tots els corredors que ens vam anar fent companyia durant el nostre trajecte i l'enhorabona a una gran organització, que any rere any es manté al peu del canó.




Cap comentari:

Publica un comentari