Segueixo amb la teoria de que el corredor de muntanya ha de creuar entrenaments, utilitzant altres disciplines esportives per tal d'obtenir les experiències més enriquidores possible. I així poder treballar la forma física en la seva totalitat per aconseguir la millora del rendiment.
Doncs el passat cap de setmana se celebrava a la Seu d'Urgell, un event particular: el GRIFONE CHALLENGE-ESCANYABOCS. Dos dies de festival de l'aventura amb diferents proves competitives que puntuen juntes per optar al premi d'ESCANYABOCS DE FERRO.
Decidit a donar canya al cos durant el màxim temps possible, em vaig inscriure a totes. Així que el dissabte al matí la festa començava amb un TRIRAID. Prova d'orientació que combinava la bicicleta de muntanya, la cursa a peu, el kaiak i el tir amb arc. Per a l'ocasió i per demanda expressa de l'organització, calia tenir una parella per participar-hi. Així que junt amb la Mònica Faneca, de la UEC Tortosa, vam afrontar aquesta primera part del dia.
A la tarda, calia desplaçar-se fins a la població de Noves de Segre. Punt inicial a la cursa VERTICAL QUIRI. Aquesta consistia en pujar al cim del Sant Quiri utilitzant la línia més directa. Resultat: una infernal pujada de 1000 metres de desnivell on l'organisme se sotmet durant una llarga estona a les intensitats més altes. Tret de sortida, cames a mil, cor a mil, i mil de desnivell abans de tornar a parar. El resultat em va sorprendre a mi mateix quan, després d'haver quedat prou servit al matí, arribava al cim en 4a posició, just darrera de tres grans corredors de la Selecció Catalana de curses: Óscar Roig, Josep Cuadrat i Xavi Espiña.
Cursa acabada, però el dia encara no. Doncs a les 9'30h de la nit calia afrontar la última. Una orientació urbana en modalitat Rogainning a la mateixa Seu d'Urgell. Així que durant una hora a ritme frenètic calia buscar el màxim de fites possible, tot fixant-se en les diferents puntuacions de cadascuna, classificades per dificultat física i tècnica per arribar a la seva ubicació.
Ja amb les cames prou cansades i després de 3 proves, calia menjar i descansar bé, perquè el pròxim repte començava l'endemà de bon matí amb la PEDALADA ESCANYABOCS. Un exigent recorregut amb la bici de muntanya, de 46 kms i 1600 metres de desnivell ens havien preparat els amics del TU PEDALA.CAT.
Una mica agarrotat de tot arreu, gràcies a les emocions del dia anterior, volia sortir amb precaució i anar fent, ja que quasi esgarrapava el "finisher escanyabocs". Però, pensant'ho bé...és la última prova...doncs a donar-ho tot altre cop.
El cos és sorprenent, i la seva capacitat de recuperació encara més, així que ja tornava a ser-hi: cames a mil, cor a mil, i aquest cop durant una llarga estona més.
Arribada altre cop al Parc del Segre de la Seu, i ja era FINISHER de l'ESCANYABOCS. Ara tocava sumar tots els resultats i fer la valoració. I per ben poc se'm va escapar el podi de l'Escanyabocs de Ferro, en quedar en 4a posició general.
Defraudat? No pas! Contentíssim, emocionat, tot havia anat bé. Havia estat capaç de posar-me enfront de cada prova i l'havia resolt amb èxit.
I sobretot: cap a casa amb un altre munt d'hores d'experiència a les cames.
Més info i classificacions a http://www.escanyabocs.com/
GALERIA DE FOTOS
 |
| GRIFONE CHALLENGE-ESCANYABOCS |
