ULTRA TRAIL COMTES D'ERILL 2013

1ª EDICIÓ. 80 Kms. +4800 m desnivell.

Després d’arreplegar el primer refredat de la tardor, que m’havia tingut tota la setmana ocupat mirant de recuperar més que entrenar, i és que cal dir que a aquestes alçades de temporada la feina ja està feta i el cos vol més sofà que altra cosa.

Doncs divendres tarda, carregava el material i cap a Pont de Suert a participar a la 1ª edició d’aquesta Ultra que prometia com a mínim un bonic recorregut per la Vall de Boí, Faiada de Malpàs, Barranc de Viu de Llevata, La Vall de Peranera, serrat de Reconco, cim del Corronco, Vall del Ginebrell i les rouredes de Castilló de Tor. Un entorn natural magnífic per a l’activitat a la muntanya de tot tipus. En aquesta ocasió tocava córrer.

El primer contacte amb la organització i ja ens comunicaven que les temperatures no serien massa agradables ni a primera hora del matí, ni al vespre, doncs estem al Pirineu! I durant el dia, el vent podria mantenir 1º positiu a la cota més alta. Quins ànims que tenia, anava pensant mentre em mocava.

Següent punt, creia que no portava la vestimenta adequada per al moment, em faltaven guants, roba d’abric de veritat, ni prou menjar energètic. Abans de començar i ja tenia mal de cap.

Sense sorpreses, a les 8 del matí a Pont de Suert feia un fred que pelava, i gairebé la primera part del recorregut era en zona obaga. A la sortida tots fèiem la mateixa cara, ganes d’engegar i començar a mirar d’entrar en calor.

Sortosament, a la mateixa hora també es donava la sortida del Trail Comtes d’Erill, que amb 18 kms permetia als participants portar uns ritmes més ràpids que els nostres. Calia aprofitar l’ocasió de disposar de “llebres”  d’excepció i intentar seguir-los per anar posant temperatura al cos tot resseguint el conegut camí de l’Aigua per abandonar-lo i fer la primera pujada del dia, cap a la població d’Irgo. Allí ens separàvem dels corredors del trail, però ja teníem la marxa posada i no valia afluixar.

De seguida Jaume Folguera i Estevan Monje prenien el capdavant de la cursa, i ni pensaments de voler seguir-los, per mi queden a un altre nivell. Ja teníem dues posicions del podi reservades, sempre i quan no passés cap incidència per davant. Així que junt amb en Xevi Guinovart , company de DIEDRE, i en Pau Martí vam formar un grupet perseguidor al que se’ns va ajuntar el que finalment ocuparia el 3er lloc del podi, en David Neila.

Mig matí intercanviant posicions i explicant-nos batalletes fins que aconseguim ajustar el ritme que ens va bé per continuar l’aventura junts fins al final. Passem per Barruera i enfilem el costerut sender de l’ermita de Sant Salvador per arribar fins al coll i baixar cap a Erill. A partir d’allí venia la part més seriosa, o almenys era el que pensàvem. Pujada cap a Boí, després Taüll i a buscar el cim del Corronco, punt més alt de la cursa amb 2513 metres.  Però el sol ens acompanyava i la temperatura era suau, anàvem bé.

Assolit el Corronco vam iniciar el descens primer voltant la carena pedregosa, després per prats i finalment un sender que ens portava fins a l’ermita d’Irgo.

Ja havíem fet la part més dura, i passat l’equador de la cursa, però ara ens venien una sèrie d’entrades i sortides de barrancs per valls feréstegues com la de Peranera o Viu, gairebé 40 kms trencacames amb continues pujades i baixades. Eren ja les 3 de la tarda, i en aquell moment vam intuir la possibilitat de poder arribar abans de que caigués la nit.

Val a dir que ens hi vam esforçar de valent, intentant mantenir el temps previst entre avituallaments, i arribàvem a Viu de Llevata amb l’últim resol de la tarda. Un parell de caldos calentets  i a fer la última pujada del dia, curta però dura per a les nostres castigades cames. Baixada per una bonica senda per la Faiada de Malpàs i arribada a Pont a les 19’45h ja amb l’enllumenat de la població.

A l’arribada alegries, fotos i demés per celebrar una nova aventura compartida amb dos grans amics. 11h45' i tots tres en 4a posició. I és que en aquest tipus de curses hi ha molta més amistat que competitivitat. Gràcies Pau i Xevi!!

Destacar les impressionants vistes que durant tot el recorregut ens van acompanyar. I agrair la gran feina de la organització i del Centre Excursionista de l’Alta Ribagorça per aconseguir tirar endavant aquesta primera edició.

A més, una part econòmica de la inscripció dels corredors es destinarà a la ONG  www.colaborabirmania.org, d'ajuda humanitària per a nens i nenes, i els seus familiars, desplaçats a Tailàndia per la cruel dictadura del seu país. Al front d'aquest projecte estan Marc, Meri, Carmen i Javier, els quals treballen per a trencar el cercle de pobresa en el que es troben les persones refugiades.

Agrair el suport de DIEDRE, MONFISIOCENTRE, HOKO-ESPORT, PH-QUIROGEL,  XIXO-POWER i AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ.