Aquest cap de setmana 9,10 i 11 de Març, la població ebrenca de Xerta va ser l’escenari de la meva primera gran fita de les curses de llarga distància de la temporada.
Bon coneixedor del terreny, gràcies a haver participat també en la 1ª edició, marxava cap a Xerta amb tota la confiança i els deures hivernals ben fets per tal de poder millorar la 34ena posició al 2011. Acompanyat de dos bons amics, amb qui compartim una mateixa afició-bojeria, el Miquel i el Xavi, que també s'havien apuntat al repte.
Per aquesta edició algunes modificacions sorprendrien a algun corredor, ja que la duresa de la prova havia incrementat en distància i desnivell.
Cal dir que la cursa es realitzava per etapes, començant el divendres nit amb una primera posta a punt de 23 kms i 350 metres de desnivell. O el que és el mateix: una trampa per a tots aquells corredors amb poca experiència, o que van deixar-se anar a ritmes de cursa massa ràpids.
Ràpidament, un cop acabat el primer assalt, calia recuperar forces i descansar, doncs la segona etapa començaria poques hores després.
A les 6 del matí, i amb els frontals encesos, els més de 200 corredors preníem la sortida de l’etapa reina: 70 kms per endavant i 4000 metres de desnivell positiu acumulat. Un inici planer permetia avançar ràpidament capa Paüls, però no valia a desgastar-se excessivament, ja que els següents 60 kms contenien tota la duresa de la cursa.
Un fantàstic tomb pels Ports, passant per La Refoia:-km. 18, Prat de Comte-km. 26, Tossal d'Engrillo-km. 33, Font de Sant Roc-km. 41, La Espina-km. 48, Alfara de Carles-km. 53, Coll d’Alfara -km. 57, i la Font Nova-km. 63, per acabar altre cop a Xerta.
Una important pallissa on fins i tot els corredors més ben preparats van haver de patir de valent per poder arribar a meta. En aquesta ocasió, la gestió de l’alimentació i la hidratació van ser essencials per no defallir. Per altra banda, les importants dades del pulsòmetre marcaven el ritme a seguir per no passar-me en la dosificació de l’esforç.
Aquí és on les llargues hores avançant em permeten recordar tot aquell temps que he passat sol a la muntanya, pujant i baixant senders, acumulant hores d’entrenament, tremolant en els dies més freds, provant material, experimentant amb l’alimentació...
Arribat a meta encara amb bones sensacions, calia seguir el mateix procediment que el dia anterior, higiene, recuperar l’aliment i descansar, sobretot descansar molt i bé.
Tan sols em quedava una etapa, però fins que no arribes a la seva meta no està res decidit. Per tant el diumenge a les 8 del matí, els supervivents de dissabte reprendriem la marxa per completar els 27 kms restants, amb un desnivell de gairebé 1700 metres .
La Ultra de les Fonts en xifres, permet fer-nos una idea del que va ser:
1ª etapa-Nocturneta. 23 kms. 350 mD+
2ª etapa-Cursa de les Fonts 70 kms. 4000 mD+
3ª etapa-Trail de les Fonts 27 kms, 1700 mD+
Un total de 120 kms de muntanya salvatge on es combina el bosc amb les crestes rocoses més tècniques, travessant tarteres o resseguint antics senders gairebé perduts.
Permetent a cadascún dels participants la possibilitat de sentir-nos lliures en el nostre medi preferit, mostrant actituds de respecte i gratitud per aquell entorn tan privilegiat que tenim sota els peus.
Em van fer falta 15 hores i 54 minuts per completar els 120 kms, aconseguint la 15ena posició a la general. La qual em dona la força i la confiança necessàries per continuar sabent que el camí és el bò.
Per descomptat, donar les gràcies a tot un poble, Xerta, on tothom va fer el possible per a que ens enduguéssim un bon record. Una població totalment abocada durant tres dies amb un sol objectiu: ajudar-nos a aconseguir el FINISHER.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada